Ara és més maco, més llegible però, sobretot, més personal. Així que aquest bloc quedarà inoperatiu fins que algun dia per alguna raó que encara no se m’ha acudit decideixi esborrar-lo.

Gràcies per haver-me seguit fins aquí, ara pots continuar aquí.

:)
Guim Bonaventura i Bou

Vam anar a Sachsenhausen però ens vam equivocar de camí: havíem arribat a la porta del darrere del camp i estava tancada, no podíem entrar. Vam pensar a saltar la tanca. Potser només la irònica contradicció que tants desafortunats n’haguessin volgut sortir i ara nosaltres estiguéssim disposats a saltar la norma per entrar-hi ens va aturar.

Finalment ens vam decidir a fer la volta i arribàrem a la sortida just a l’hora de tancar. Però ens hi vam esmunyir i vam fer un passeig pel camp gairebé desert: l’Appelplatz, l’esplanada dels barracons, les cambres de gas buides com gairebé ningú les havia vistes.

.

Guim Bonaventura i Bou
.

Meditate che questo è stato:
Vi comando queste parole.
Scolpitele nel vostro cuore
Stando in casa andando per via
Coricandovi alzandovi
Ripetetele ai vostri figli.

Se questo è un uomo

Foto: Holocaust Memorial a Carmen Park, Boston (Massachusetts, EUA)

.

Guim Bonaventura i Bou
.

Com un cel pintat però ben real. Veig passar els núvols sobre el blau –blau cel: mai abans m’havia semblat tan justificat el nom– al ritme d’un sensible acordió.

A Berlín tot funciona diferent i, a voltes, estirat al llit observant el paisatge amb mandra i ànsia, és necessari recordar-se a un mateix que no cal córrer a encalçar els núvols, que la frustració per deixar-los escapar, aquella opressió al cor quan saps que mai més en tornarà a passar cap d’igual, és necessària per comprendre la bellesa del següent núvol, per apreciar l’encant que ens esguarda encara el demà.
A principis d’hivern, solia twitejar cada cop que nevava perquè, acte seguit, deixés de fer-ho. Calgué aquest fracàs per arribar a estimar de debò la neu que després tant de temps ens ha fet companyia.

És el cinquè cop seguit que escolto Manifiesto i ja puc distingir els cops dels botons, la respiració candenciosa del diatònic, tots els matisos dels acords. A fora, han passat exactament 17 núvols.
.

[Ignacio Alfayé - "Manifiesto" a soundclick i myspace]

.

Guim Bonaventura i Bou
.

Homenatge 2.0 a Salvador Espriu
Recull de twits: #25senseespriu

Rudolf Stingel introduces “Live”: giant carpet on museum’s hall and 4 big mountains photo-paintings.
Neue Nationalgallerie, Berlin.
Februar 10th to 24th Mai 2010.

more pictures on flickr.com/gbib

Quan les flors tornin a sorprendre’ns, creixent als racons més insospitats, quan redescobrim el verd dels nostres parcs i les llambordes sota el gel dels carrers, quan tanta roba ens resulti baldera, ens envaïrà, de ben segur, una joia i vitalitat encara no conegudes, sortirem a passejar contents i amb ulls riallers, mirant-nos els uns als altres sota una nova llum, beurem llargues i fresques cerveses a la vora de llacs blaus reflectants d’un cel que ja ens anuncia estiu; però, a la vegada, ben dins, sentirem que el fred ha sigut part nostra durant molt de temps, que la neu ha deixat una marca profunda en nosaltres que trigarà a fondre’s. Una empremta que, amb sort, durarà fins al proper hivern.

.

Guim Bonaventura i Bou
.

“I AM ALIVE”

Performance introduced in Get a move on, Friday 29th January.

About Marie-Bénédicte Cazeneuve
More pictures

.

Guim Bonaventura i Bou
.

Mihatovici, espurnes d’esperança

El primer cop que vaig llegir el nom de Mihatovici no vaig ser capaç de retenir-lo, ni tan sols de pronunciar-lo bé. Era a través del còmic “Adéu, Srebrenica”, publicat per l’organització Trenkalòs, que em feia una idea de com podia ser la vida en un camp de desplaçats de la postguerra bosniana, i a través del qual coneixia la Meliha i el Muki, dos nens reals als quals, sense haver-los vist mai, ja tenia en gran estima.

Llegiu l’article sencer a http://www.directe.cat/canal/article/mihatovici-espurnes-desperanca-18980

Amb la correcció de Ruth Ribó.

.

Anteriors publicacions:
23 de maig 1. Sarajevo, ciutat de contrastos
20 de juny 2. Cròniques d’un derrotat
1 d’agost 3. Sarajevo, ciutat d’esperança
26 de setembre 4. Croàcia mira Europa
7 de novembre 5. Karadzic: notes per a un retrat de l’horror
26 de desembre 6. Srebrenica, quinze anys d’oblit

.

Guim Bonaventura i Bou
.