Finalment, després d’uns mesos de reformes, gbib.cat torna a estar operatiu.
Ara és més maco, més llegible però, sobretot, més personal. Així que aquest bloc quedarà inoperatiu fins que algun dia per alguna raó que encara no se m’ha acudit decideixi esborrar-lo.
Gràcies per haver-me seguit fins aquí, ara pots continuar aquí.
:)
Guim Bonaventura i Bou
Vam anar a Sachsenhausen però ens vam equivocar de camí: havíem arribat a la porta del darrere del camp i estava tancada, no podíem entrar. Vam pensar a saltar la tanca. Potser només la irònica contradicció que tants desafortunats n’haguessin volgut sortir i ara nosaltres estiguéssim disposats a saltar la norma per entrar-hi ens va aturar.
Finalment ens vam decidir a fer la volta i arribàrem a la sortida just a l’hora de tancar. Però ens hi vam esmunyir i vam fer un passeig pel camp gairebé desert: l’Appelplatz, l’esplanada dels barracons, les cambres de gas buides com gairebé ningú les havia vistes.
.
Guim Bonaventura i Bou
.
Meditate che questo è stato:
Vi comando queste parole.
Scolpitele nel vostro cuore
Stando in casa andando per via
Coricandovi alzandovi
Ripetetele ai vostri figli.Se questo è un uomo
Foto: Holocaust Memorial a Carmen Park, Boston (Massachusetts, EUA)
.
Guim Bonaventura i Bou
.
Com un cel pintat però ben real. Veig passar els núvols sobre el blau –blau cel: mai abans m’havia semblat tan justificat el nom– al ritme d’un sensible acordió.
A Berlín tot funciona diferent i, a voltes, estirat al llit observant el paisatge amb mandra i ànsia, és necessari recordar-se a un mateix que no cal córrer a encalçar els núvols, que la frustració per deixar-los escapar, aquella opressió al cor quan saps que mai més en tornarà a passar cap d’igual, és necessària per comprendre la bellesa del següent núvol, per apreciar l’encant que ens esguarda encara el demà.
A principis d’hivern, solia twitejar cada cop que nevava perquè, acte seguit, deixés de fer-ho. Calgué aquest fracàs per arribar a estimar de debò la neu que després tant de temps ens ha fet companyia.
És el cinquè cop seguit que escolto Manifiesto i ja puc distingir els cops dels botons, la respiració candenciosa del diatònic, tots els matisos dels acords. A fora, han passat exactament 17 núvols.
.
[Ignacio Alfayé - "Manifiesto" a soundclick i myspace]
.
Guim Bonaventura i Bou
.
Homenatge 2.0 a Salvador Espriu
Recull de twits: #25senseespriu
Rudolf Stingel introduces “Live”: giant carpet on museum’s hall and 4 big mountains photo-paintings.
Neue Nationalgallerie, Berlin.
Februar 10th to 24th Mai 2010.
more pictures on flickr.com/gbib
Torna a nevar. Feia una setmana que no notava com la neu m’arrebossava suaument l’abric i ja ho enyorava. Una setmana sense neu i ja se m’ha fet llarga: i què passarà quan arribi l’anhelada primavera?
Quan les flors tornin a sorprendre’ns, creixent als racons més insospitats, quan redescobrim el verd dels nostres parcs i les llambordes sota el gel dels carrers, quan tanta roba ens resulti baldera, ens envaïrà, de ben segur, una joia i vitalitat encara no conegudes, sortirem a passejar contents i amb ulls riallers, mirant-nos els uns als altres sota una nova llum, beurem llargues i fresques cerveses a la vora de llacs blaus reflectants d’un cel que ja ens anuncia estiu; però, a la vegada, ben dins, sentirem que el fred ha sigut part nostra durant molt de temps, que la neu ha deixat una marca profunda en nosaltres que trigarà a fondre’s. Una empremta que, amb sort, durarà fins al proper hivern.
.
Guim Bonaventura i Bou
.
“I AM ALIVE”
Performance introduced in Get a move on, Friday 29th January.
About Marie-Bénédicte Cazeneuve
More pictures
A través del celobert la neu ha arribat al pati interior.
Uns nens feien un ninot, uns altres, guerra de boles, els més espavilats, han fet una muntanya fins una finetra i s’hi llencen avall amb el trineu; jo tan sols hi he passejat: en tanta llum t’he recordat la pell blanca estirada al llit amb la mirada fita en l’infinit que no hem compartit.
.
Guim Bonaventura i Bou
.
Nova crònica balcània a la secció El món en Directe de Directe!cat:
El primer cop que vaig llegir el nom de Mihatovici no vaig ser capaç de retenir-lo, ni tan sols de pronunciar-lo bé. Era a través del còmic “Adéu, Srebrenica”, publicat per l’organització Trenkalòs, que em feia una idea de com podia ser la vida en un camp de desplaçats de la postguerra bosniana, i a través del qual coneixia la Meliha i el Muki, dos nens reals als quals, sense haver-los vist mai, ja tenia en gran estima.
Llegiu l’article sencer a http://www.directe.cat/canal/article/mihatovici-espurnes-desperanca-18980
Amb la correcció de Ruth Ribó.
.
Anteriors publicacions:
23 de maig 1. Sarajevo, ciutat de contrastos
20 de juny 2. Cròniques d’un derrotat
1 d’agost 3. Sarajevo, ciutat d’esperança
26 de setembre 4. Croàcia mira Europa
7 de novembre 5. Karadzic: notes per a un retrat de l’horror
26 de desembre 6. Srebrenica, quinze anys d’oblit
.
Guim Bonaventura i Bou
.
Després d’una treva en la què el protagonista absolut ha sigut un brutal i cruel fred siberià, la neu ha tornat avui ventosa i violenta, absolutament mancada de compassió, com si no ens volgués perdonar aquests dies d’absència.
.
Guim Bonaventura i Bou
.
“…aquells infants que s’arrapaven fort a la faldilla de la seva mare en un trist descampat a Potoćari“
x-ref:
Directe!cat: “Srebrenica, quinze anys d’oblit”
google maps
He sentit a dir que Berlín té un ritme diferent, més pausat, que la gent va més a poc a poc sense preocupar-se pel temps.
No. A Berlín la gent va més lenta per no relliscar sobre el glaç o enfonsar-se a la neu.
Nova crònica balcània a la secció El món en Directe de Directe!cat:
Srebrenica, quinze anys d’oblit
Entre l’esplanada que hi ha al davant de la tristament famosa fàbrica de bateries de Potocari i el poble de Srebrenica hi ha poc més de sis quilòmetres. Sis quilòmetres que jo mai he fet a peu, una hora de camí que mai he caminat, a diferència de les 25.000 dones, infants i alguns homes que ho varen fer un calorós 11 de juliol de 1995, dipositant la seva última esperança en el seny i la justícia internacionals, personificats en 400 soldats insuficientment armats que duien cascos blaus.
Escrit amb la col·laboració de Bernat Guixer i Jordi Rodri; i amb la correcció de Ruth Ribó.
.
Podeu consultar-lo íntegrament a http://www.directe.cat/canal/article/srebrenica-quinze-anys-doblit-18406
Anteriors publicacions:
23 de maig 1. Sarajevo, ciutat de contrastos
20 de juny 2. Cròniques d’un derrotat
1 d’agost 3. Sarajevo, ciutat d’esperança
26 de setembre 4. Croàcia mira Europa
7 de novembre 5. Karadzic: notes per a un retrat de l’horror
.
Guim Bonaventura i Bou
.
